Cobertes: Empresa instal·ladora de cobertes.

Les cobertes i teulades són necessàries per protegir els diferents tipus d’edificis dels diferents fenòmens meteorològics (pluja, neu, fred, calor).

 

 

 accessoris-de-coberta-en-ArchiCAD

 

Tipus de coberta:

Se sol distingir entre dos tipus: la coberta inclinada, i la coberta plana, diferenciant-se entre si per la seva inclinació respecte al pla del terra, poc inclinada en el segon cas.

Tots dos tipus de coberta tenen una gran tradició en l’arquitectura; les inclinades s’utilitzaven més en climes principalment plujosos ja que permeten desallotjar l’aigua per simple gravetat, i les planes en climes més secs, on el problema de la pluja és episòdic i el de neu gairebé desconegut; les cobertes en forma de terrassa tenen aprofitament o habitabilitat en les nits de les èpoques més càlides, fins i tot per dormir a l’aire lliure.

 

 

 

Teulades inclinades:  images0ewda66e

Cada pla que forma una coberta inclinada es denomina faldó. Les arestes que separen cada faldó es diuen llima, que poden ser aiguafons (a la part còncava), carener (a la part convexa) o llima de trencament (entre draps amb diferent inclinació). La llima superior de coronació es diu carener, cavallet o gallur. Els extrems inferiors que sobresurten de la façana (per allunyar la caiguda de l’aigua de l’edificació) es diuen aler o alar.

Els elements que poden aparèixer en una coberta, per il·luminar i ventilar l’interior es solen anomenar lluernes. En teulades inclinades tradicionals, poden rebre els següents noms: la beata, també anomenada buharda o golfes; el gablet, l’estel, lluerna, lluerna o claraboia; i la montera.

Per a una millor protecció de les façanes, les cobertes inclinades es perllonguen més enllà del pla de la façana formant un ràfec o alar.

Per descriure la forma de les cobertes inclinades es sol fer referència al nombre de faldons, als quals -especialment en aquest cas- se’ls anomena “aigües”, així es parla de cobertes a una aigua, a dos, tres, quatre o més aigües. En les cobertes a dues aigües, els tancaments de l’edifici cap als que no aboca l’aigua, acaben en una forma triangular que s’anomena paret lateral o pinyó.

 

 impermeabilizacion-coberta-plana-transitable-invertida-monocapa

Cobertes planes:

El major problema de les cobertes planes és que estan sotmeses a grans diferències de temperatura per la qual cosa s’han de dividir en “casernes”, és a dir seccions de mida no massa gran (se sol acceptar que tinguin una dimensió màxima de 6m en qualsevol sentit), deixant una junta de dilatació entre elles. Cada caserna forma una espècie d’embut amb les vores perimetrals horitzontals i des d’aquests es formen faldons amb poca pendent cap al punt de desguàs. En edificacions petites, es fan a l’inrevés, de manera semblant a les cobertes inclinades, desaiguant cap a fora del perímetre de l’edificació, però amb menor pendent. Hi ha tècniques per evitar haver de fer aquestes divisions tan petites, com la Coberta invertida.

En certs tipus de cobertes planes, com l’anomenada coberta catalana, també es prolonga la coberta fora del pla de façana formant un ràfec, en general menys sortint que en les cobertes inclinades.